Resultats del Segon Baròmetre Empresarial de Finançament Alternatiu i Fintech

Publicat a

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) amb la col·laboració de la consultoria financera Altria Corpo ha presentat els resultats del segon Baròmetre empresarial de Fintech i Finançament alternatiu. L’estudi destaca l’opinió positiva dels enquestats sobre el fons Next Generation EU, que el 71% de les empreses coneixen el finançament alternatiu, però que encara només el 39% de les empreses coneixen el fintech.

En relació amb el moment actual, l’economista i director general de l’IEF, Josep Soler, ha comentat que “davant la situació inflacionista que estem vivint, la importància del finançament alternatiu anirà creixent vinculat a un potencial augment dels tipus d’interès. Aquesta situació es produirà si el Banc Central Europeu (BCE) aposta per l’alça del cost dels diners, el que provocaria un encariment i una reducció del crèdit bancari”.

El finançament alternatiu té uns avantatges respecte al finançament bancari tradicional. Entre aquests beneficis destaca la flexibilitat en els terminis i en les condicions, en ocasions, unes menors garanties exigides i, per sobre de tot, la diversificació que aconsegueixen les empreses en les seves fonts de finançament, més enllà de les bancàries.

Vinculat a això, cal destacar que el venciment de les carències dels crèdits ICO arribarà aquests propers mesos, entre març i juliol, i les empreses hauran de començar a fer front a la devolució d’aquests crèdits, tot i que en molts casos no ho podran assumir. Això, unit a la renovació de les línies de crèdit ICO que venceran el 2023, fa que s’obri una finestra d’oportunitat per a que tant el finançament alternatiu com el fintech guanyin terreny al finançament bancari en els propers dos anys.

Pel que fa al finançament alternatiu, l’enquesta indica que el 47% de les empreses l’han utilitzat algun cop. En aquest sentit, el factoring, el renting i el leasing són els més usats per les empreses amb un 39%. D’altra banda, només el 23% de les empreses han fet servir els proveïdors de fintech sent la bestreta de factures la més usada, amb un 11% del total d’empreses enquestades.

A més, les empreses consideren que l’accés al finançament bancari durant el 2021 ha estat més complicat que durant el 2020, fet que contrasta amb l’opinió de la majoria dels bancs, que consideren que l’accés al crèdit ha estat a un nivell equivalent. Això indica una forta discrepància de percepció entre les entitats bancàries i les empreses en relació amb el finançament bancari.

Les expectatives al voltant de la concessió de crèdits és molt diferent entre els proveïdors de finançament alternatiu i les entitats bancàries. La majoria dels bancs asseguren que pujaran els interessos i que podrien donar menys crèdits. La perspectiva del finançament alternatiu és ben diferent, ja que consideren que els interessos es mantindran igual que durant l’últim any i que es podrien concedir més crèdits.

De cara a 2022, el 77% de les empreses hauran de buscar nou finançament i les condicions dels bancs i del finançament alternatiu serà clau. En aquest sentit, el 70% de les empreses creuen que serà més dur poder accedir al finançament bancari. D’altra banda, el 57% de les empreses han respost que no descarten buscar finançament alternatiu durant el 2022, una pujada notable des del 34% que es va registrar en el 1r baròmetre de l’any passat.

Eloi Noya, director general d’Altria Corpo, ha destacat que “l’enduriment per accedir al finançament bancari, sense dubte, pot beneficiar el finançament alternatiu”. A més, les dades d’aquest segon baròmetre indiquen que “les empreses semblen ser més conscients i coneixedores d’aquestes opcions alternatives i la diversificació de riscos que proporcionen”.

Mira el video de la presentació dels resultats del Baròmetre aquí:

Altria Corpo i PKF Attest acompanyen les empreses en la sol·licitud al Fons de Recapitalització de COFIDES

Publicat a

El Fons de Recapitalització de COFIDES té per objecte enfortir i recuperar de forma àgil i eficaç la solvència de les empreses mitjanes (entre 10 i 400 milions d’euros de facturació a nivell consolidat) de qualsevol sector que, no tenint problemes de viabilitat amb anterioritat a la crisi del COVID-19 i sent viables a mitjà i llarg termini, s’estan veient afectades pels efectes de la pandèmia.

A més, aquelles companyies que sobrepassin els 400 milions d’euros i justifiquin no haver pogut accedir al Fondo de Apoyo de SEPI, per no arribar a l’import mínim de suport previst en aquest fons, també podran sol·licitar i ser beneficiàries del Fons de Recapitalització de Cofides.

  • Import màxim total a sol·licitar:
    • Gran Empresa: entre 4 i 25 milions d’euros per beneficiari.
  • Tipus d’instruments:
    1. Instruments de capital i/o híbrids de capital (préstecs participatius): l’import mínim necessari per a  assegurar la viabilitat i no millorar l’estructura de capital a 31/12/19 (mesurada com a Patrimoni Net / Deute Financer Net)
    2. Altres facilitats creditícies complementàries (normalment préstecs ordinaris): l’import més favorable per a l’empresa resultant de (i) 2 x costos salarials anuals 2019, (ii) 25% xifra facturació total 2019
  • Termini:
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital: màxim 8 anys (fins el 2029)
  • Remuneració (marge):
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt y 5è any6è y 7è any8è any i seg.
Pimes2.25%3.25%4.50%6.00%8.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%9.50%
  • Altres facilitats creditícies complementàries:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt, 5è i 6è anyMínim
Pimes0.25%0.50%1.00%6.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%

Aquestes ajudas podran atorgar-se fins el 30 de juny de 2022.

En el següent post detallarem els criteris d’elegibilitat.

L’estratègia ESG, clau per a les empreses mitjanes

Publicat a

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per Nacions Unides el 2015, afecten a àmbits com respondre a l’amenaça del canvi climàtic, eradicar la pobresa, fomentar la igualtat de gènere i la inclusió social, entre altres. Els ODS proposen un pla per a avançar cap a una economia mundial molt més responsable i inclusiva amb les personas i el planeta.

El mon de la inversió, amb els fons que inverteixen en empresas al capdavant, és conscient que ha de col·laborar decididament en la consecució d’aquests objectius ODS, i ho realitza aplicant els anomenats principis ASG, més coneguts per l’acrònim anglés ESG (E de Environmental, S de Social i G de Governance). Són criteris no financers dividits en tres grans grups:

  • Els ambientals, que engloben aspectes com el canvi climàtic, emissions tòxiques o energies renovables;
  • Els socials, com la consecució dels drets humans, condicions de treball dignes, diversitat en igualtat o accès a la informació;
  • Els de govern corporatiu, como posar fi a la corrupció, afavorir l’ètica empresarial o fomentar la transparència.
Criteris ESG. Font: Rankia

Cada cop d’una forma més intensa, la pressió del mon inversor i de la societat en general farà que les empreses s’hagin de sotmetre a aquests principis ESG si volen obtenir finançament dels mercats i dels seus agents (bancs, fondos i inversors en general). Els fons Next Generation, sense anar més lluny, tindran un marcat component ESG, i cada cop més fons amb els que col·laborem a Altria Corpo estan fixant criteris ESG per a entrar a finançar les empreses mitjanes.

Per això, l’estratègia ESG és quelcom absolutament crucial per a les companyies en aquests propers anys i és transformacional en tots els àmbits de l’empresa, pel que la responsabilitat de portar-la a terme recau en la direcció general i els òrgans de govern, i no és una qüestió que calgui deixar-se tan sols en mans del departament de màrqueting i comunicació.

Altria Corpo, a través de la seva aliança amb l’important grup PKF Attest, pot ajudar les empreses a endegar els necessaris processos de transformació ESG, des de totes les vessants:

  • Definició de l’estratègia ESG, amb l’ajuda de consultors estratègics especialistes.
  • Participació en l’execució dels plans que s’hagin definit: plans de control d’emissions, compliance, igualtat, conciliació, gestió de proveïdors, etc.
  • Medició del progrès de l’empresa en el temps en base a indicadors ESG objectius, i benchmarking amb empreses del sector.
  • Acompanyament en l’obtenció d’un certificat ESG com per exemple el certificat B Corp, entre altres.
  • Implantació de solucions de Business Intelligence per a mesurar i seguir els KPIs de ESG.
  • Auditories ESG

Com finançar-se amb el nou Fons de Suport a la Inversió Industrial Productiva (FAIIP)?

Publicat a

Una de les novetats per aquest 2021 és la constitució del Fons de Suport a la Inversió Industrial Productiva (FAIIP), amb una dotació de 600 milions d’euros, destinat a donar suport financer retornable per a promoure inversions de caràcter industrial. La gestió del FAIIP ha estat encomanada a SEPI Desarrollo Empresarial, S.A., S.M.E. (SEPIDES).

Per tant, poden ser beneficiàries d’aquest fons totes les empreses espanyoles que desenvolupin o vagin a desenvolupar una activitat industrial productiva i de serveis industrials, amb independència de la seva mida. Els projectes han d’estar ubicats en el territori nacional, sent finançables, per a les sol·licituds que es presentin el 2021, tant partides que s’hagin executat des del 1 de juliol de 2020, com les que s’executin fins a 2 anys després de la data de formalització del finançament del Fons FAIPP. Per a projectes nous, encara no iniciats, el començament de la seva execució ha d’estar previst en el termini màxim de 12 mesos.

Existeixen tres fòrmules de finançament: préstecs ordinaris, préstecs participatius, participació en capital temporal i minoritària, o fòrmules mixtes entre les anteriors, amb operacions a llarg termini (fins a 10 anys) i carències elevades (fins a 3 anys en préstecs ordinaris i participatius).

Els tipus d’interès estaran en funció de la qualificació (rating) d’empresa i tipus de projecte, del tipus d’operació financera, i de la bonificació que pugui establir-se per acompliment de criteris d’impacte industrial, estant en les següents forquilles: entre el 1 i el 4,5% per a préstecs ordinaris; entre el 4 i 7,5% en préstecs participatius; i entre el 4,5 i el 8% en participació de capital.

L’import otorgable de cada operació és de fins el 75% del pressupost finançable del projecte amb un import de les operacions entre els 200 mil euros i 60 milions per any.

Altria Corpo té contacte directe amb SEPIDES i pot ajudar a les empreses industrials en l’assessorament i tramitació de la millor solució de finançament, tant amb aquest nou FAIIP, como en les múltiples alternatives que existeixen des del finançament alternatiu.

Com es renegociaran amb la banca els finançaments públics Covid-19?

Publicat a

El passat mes de maig de 2021 la Secretaría de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa va aprovar el Codi de Bones Pràctiques per a la renegociació del finançament avalat per entitats públiques (ICO, CESCE o CERSA) amb motiu de la crisi de la Covid-19.

Així doncs, les empreses que van rebre ajudes en forma de finançament bancari avalat per aquestes entidats públiques tindran la possibilitat de sol·licitar alguna d’aquestes 3 mesures que es posen a la seva disposició:

  1. Pròrroga dels préstecs ICO: per dos anys més, per tant el termini màxim per a préstecs inferiors a 1.8 milions € serà de 10 anys, i per als superiors a 1.8 milions € serà de 8 anys. Aquesta pròrroga serà obligatòria pels bancs en els casos de disminució de vendes de més del 30% en el període de 2020 respecte a 2019, i només opcional si la disminució de facturació és menor.
  2. Conversió del finançament en préstec participatiu, amb mantenimento de l’aval públic: en aquest cas, es obligatòria la disminució de facturació de més del 30% i a més que l’empresa hagi registrat pèrdues el 2020. El refinançament del deute avalat serà vinculant per a tots els bancs, quan li donin suport més del 50% del nominal avalat.
  3. Com a mesura de darrer recurs, la reducció (quitança) del principal del finançament mitjançant la realització de transferències per part de l’Estat.

Totes aquestes modalitats s’aplicaran en el marc d’un acord de renegociació del deute de tots els bancs, fent el millor esforç aquests en incloure tant la part avalada com la no avalada, generada entre el 17/3/20 i 12/3/21.

Es podrà aplicar una o diverses mesures, de cop o de forma successiva. Per a coordinar tot aquest procès entre les diferents entitats financeres, s’ha estipulat que sigui el banc amb més risc ICO el coordinador de tots els bancs, i a ell caldrà que es dirigeixi l’empresa. Els trams 1 i 2 han de comunicar-se a ICO abans del 1/12/21, i el 3 abans del 1/12/22. D’aquestes regles de coordinació s’exclou el deute amb garantia real o amb fiadors.

Un altre punt molt important a tenir en compte és que, en cas d’acollir-se a alguna d’aquestes tres modalitats, els bancs es comprometen al manteniment de les línies de circulant fins el 31/12/22. I pel que respecta al refinançament del deute no avalat, aquí sí que serà necessària la unanimitat de totes les entitats financeres.

Per a més detalls sobre els criteris d’elegibilitat i el funcionament concret de tot aquest procès, es poden posar en contacte amb nosaltres. A Altria Corpo podrem portar tots aquests tràmits i negociacions amb les entitats financeres, a més de buscar tot tipus de solucions addicionals de finançament d’entre més de 100 proveïdors de finançament alternatiu als que podem donar accès.