Les empreses no noten plenament els efectes de les pujades de tipus fins al cap de cinc trimestres

Cinc trimestres. Aquest és el temps que probablement trigarà l’augment de tipus d’interès de la Reserva Federal nord-americana a repercutir plenament en les despeses per interessos de les empreses, segons un nou estudi del Banc de la Reserva Federal de Boston (vegeu aquí l’estudi en anglès). Aquesta és la raó per la qual, després d’any i mig d’aplicar mesures antiinflacionistes, només ara les empreses comencen a patir un augment en el cost financer del seu deute. la què, tras año y medio de aplicar medidas antiinflacionistas, solo ahora las empresas empiezan a sufrir un aumento en el coste financiero de su deuda.

El gràfic mostra l’evolució històrica del tipus d’interès de la Reserva Federal americana (línia blau cel) i l’efecte no immediat sobre el cost financer per a les empreses (línia vermella)

Aquest efecte tan diferit de les polítiques monetàries restrictives és més que probable que també es doni a l’àmbit europeu. Des de març 2022, tant la Reserva Federal nord-americana (la Fed) com el Banc Central Europeu (BCE) van començar a pujar els tipus de referència en un esforç per frenar la inflació. Des de llavors, la Fed ha pujat el seu tipus des de gairebé zero fins al 5,25%, i el BCE ha augmentat el seu tipus principal de referència fins al 4,5% després de la recent pujada del 0,25% el passat 14 de setembre.

Quan els bancs centrals pugen els seus tipus d’interès, les empreses han de pagar tipus més alts per qualsevol deute a interès variable que tinguin, i per qualsevol deute que refinancin. Això porta a haver de compensar aquest augment de cost amb reducció de despeses i, en casos greus, amb contenció de salaris o acomiadaments d’una part dels seus treballadors. L’encariment del deute pot provocar també dificultats de tresoreria i l’impagament dels préstecs.

Els investigadors de l’estudi citat declaren que “en relació amb el cicle actual, aquesta troballa suggereix que la major part de les pujades dels tipus d’interès encara no s’han traslladat plenament a les despeses per interessos de les empreses”. Afegeixen que “és possible que la pujada inicial de tipus de 0,25 punts percentuals a març de 2022 hagi repercutit plenament en el ràtio de despeses per interessos de les empreses, però aquestes encara no han notat tot l’impacte de les pujades posteriors de 5 punts percentuals“. Això contrasta amb altres parts de l’economia, com el mercat immobiliari i el sistema bancari, on els elevats tipus d’interès ja han tingut un impacte.

Per a les empreses, és el moment de preparar-se per aquesta pujada de tipus que, de manera diferida, tindrà un impacte en els seus comptes d’explotació i en la seva tresoreria en els propers mesos. Com sempre, Altria Corpo estarà per ajudar aquestes empreses a buscar la millor solució financera per a aquestes situacions.

Altria Corpo aconsegueix fins juny 50 milions en finançament per als seus clients

L’àmplia diversitat de solucions financeres obtingudes és la característica principal en un any marcat per la sortida de la pandèmia i la restricció del crèdit bancari en un context inflacionari i de probable recessió

La consultora financera Altria Corpo, especialitzada en l’assessorament de finançament de mitjanes i grans empresa, va aconseguir en el primer semestre una xifra de 50 milions d’euros de finançament per als seus clients, amb més de 30 operacions assessorades amb èxit.

En un context de gran dificultat en l’accès al crèdit bancari, la firma ha aconseguit solucions financeres molt diverses i innovadores, tant de les pròpies entitats bancàries com del finançament alternatiu.

Algunes de les operacions més significatives han estat el Sale&Lease-back d’una nau industrial per a una empresa del sector del metall, pel que la companyia va obtenir una liquiditat de 2.8 milions d’euros per emprendre el pla de negoci; un préstec hipotecari de 1.2 milions d’euros, en segon rang sobre les seves instal·lacions, atorgat a una empresa industrial per part d’una entitat de finançament públic; un préstec de 5 milions d’euros a una companyia d’envasos plàstics concedit per un fons de deute o direct lending; el finançament de la compravenda d’una empresa industrial en una operació apalancada al 50% gràcies a l’ICF; i en darrer lloc l’assessorament i execució d’un préstec sindicat de 7.2 milions d’euros per a una empresa industrial, amb set entitats financeres involucrades.

Així mateix, en un context difícil per a  moltes empreses, després de dos exercicis de reducció d’ingressos per la pandèmia, Altria Corpo ha assessorado a alguns clients en la novació dels préstecs Covid-19 amb garantia ICO, en la recerca de finançament alternatiu que complement el bancari i reforci la liquiditat de les empreses, o en la tramitació d’operacions del Fons de Recuperació d’Empreses afectades per la Covid-19 (FonRec) gestionat per Cofides. D’aquestes últimes operacions del FonRec cal destacar el finançament mitjançant préstec personal i préstec participatiu per un import total de 4.300.000 euros a un important grup de restauració.

Com apunta Ramiro Lama, soci d’Altria Corpo i responsable de finançament, “és en les operacions de més d’un milió d’euros i on les empreses tenen més dificultats en l’obtenció de finançament, on Altria Corpo pot donar més valor afegit a la relació amb els seus clients. El profund coneixement de totes les solucions financeres que existeixen en el mercat i la capacitat d’estructurar una proposta adaptada a cada necessitat són les raons per les que les mitjanes empreses troben en Altria el soci adequat per a la recerca de finançament.”

El primer semestre de 2022 també ha tingut fites importants per a Altria com el fort impuls de l’activitat a Madrid amb la incorporació de Rubén Huertes i Fede Suárez, i la consolidació de l’aliança amb PKF Attest en àrees que complementen l’oferta d’Altria Corpo, com les activitats de Corporate Finance, Debt Capital Markets, Tecnologia o Assessoría legal i fiscal, entre d’altres.

Altria és una firma fundada el 2014 per Albert Gumà i amb seu a Barcelona. Els seus clients són empreses mitjanes i grans, a les que ofereix la seva experiència en tota classe de finançament mitjançant deute i capital, i l’accès a més de 170 proveïdors financers entre bancs, finançament alternatiu, finançament públic, fons de deute i altres instruments. En els seus gairebé deu anys d’existència, Altria Corpo s’ha posicionat com un referent en la recerca de finançament a la mitjana i gran empresa, amb un import assessorat acumulat de més de 350 milions i més de 600 operacions. L’àmbit de les empreses assessorades cobreix tot el territori espanyol, amb una concentració a Catalunya, que representa el 70% del total de volumen assessorat.

Ponència d’Eloi Noya a Acció: “Del crowdfunding a la tokenització”

El nostre Managing Director, Eloi Noya, va ser invitat per Acció – Agència per la Competitivitat de l’Empresa, l’organisme de la Generalitat de Catalunya dedicat a la promoció de la innovació i internacionalització de les companyies catalanes, per donar una ponència sobre els diferents instruments de finançament alternatiu a disposició de les petites i mitjanes empreses.

La ponència, titulada “Del crowdfunding a la tokenització”, va tenir lloc el passat 26 d’abril i va comptar amb més de 200 empreses que van assistir online i van poder conèixer de primera mà les múltiples solucions que existeixen al mercat i a les què Altria Corpo permet accedir.

Entre els instruments més rellevants que l’Eloi Noya va explicar destaquen alguns encara molt desconeguts pels propietaris i directors financers de petites i mitjanes empreses com:

  • el crowdfunding d’inversió o equity crowdfunding, que permet la captació de capital a empreses de recent creació o que necessiten fons propis per acometre forts creixements.
  • fons de deute privat o direct lending per al segment mitjà d’empreses que vulguin realitzar inversions amb un finançament més flexible en la seva devolució i adaptat als fluxes de caixa previstos.
  • finançament amb garantia d’actius del balanç, amb solucions imaginatives que van des del aprofitament d’actius fixes existents per realitzar un rent-back, fins a un préstec amb garantia de les existències, passant pel més conegut factoring o ús del crèdit de clients com a colateral.

L’Eloi Noya va aprofitar els darrers minuts de la ponència per explicar la tokenitzación d’activos, un nou concepte que, mitjançant actius digitals, permet fraccionar la propietat d’actius com immobles, art o accions, de forma que poden utilitzar-se per a la transmissió d’aquests actius en un entorn blockchain, o bé per a l’obtención de finançament i liquiditat d’una forma més àgil, eficient i sense intermediaris.

Podeu veure la ponència sencera al següent enllaç (ponència realitzada en català):

Altria Corpo i PKF Attest acompanyen les empreses en la sol·licitud al Fons de Recapitalització de COFIDES

El Fons de Recapitalització de COFIDES té per objecte enfortir i recuperar de forma àgil i eficaç la solvència de les empreses mitjanes (entre 10 i 400 milions d’euros de facturació a nivell consolidat) de qualsevol sector que, no tenint problemes de viabilitat amb anterioritat a la crisi del COVID-19 i sent viables a mitjà i llarg termini, s’estan veient afectades pels efectes de la pandèmia.

A més, aquelles companyies que sobrepassin els 400 milions d’euros i justifiquin no haver pogut accedir al Fondo de Apoyo de SEPI, per no arribar a l’import mínim de suport previst en aquest fons, també podran sol·licitar i ser beneficiàries del Fons de Recapitalització de Cofides.

  • Import màxim total a sol·licitar:
    • Gran Empresa: entre 4 i 25 milions d’euros per beneficiari.
  • Tipus d’instruments:
    1. Instruments de capital i/o híbrids de capital (préstecs participatius): l’import mínim necessari per a  assegurar la viabilitat i no millorar l’estructura de capital a 31/12/19 (mesurada com a Patrimoni Net / Deute Financer Net)
    2. Altres facilitats creditícies complementàries (normalment préstecs ordinaris): l’import més favorable per a l’empresa resultant de (i) 2 x costos salarials anuals 2019, (ii) 25% xifra facturació total 2019
  • Termini:
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital: màxim 8 anys (fins el 2029)
  • Remuneració (marge):
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt y 5è any6è y 7è any8è any i seg.
Pimes2.25%3.25%4.50%6.00%8.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%9.50%
  • Altres facilitats creditícies complementàries:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt, 5è i 6è anyMínim
Pimes0.25%0.50%1.00%6.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%

Aquestes ajudas podran atorgar-se fins el 30 de juny de 2022.

En el següent post detallarem els criteris d’elegibilitat.

Píndoles de finançament immobiliari (1): “forward purchase” vs “forward funding”

En aquest article expliquem dos termes cada cop más freqüents en l’estructuració i finançament de projectes immobiliaris: el “forward purchase” i el “forward funding”.

  • El “Forward purchase”, també denominat contracte a futur o compra a termini, és un contracte de compravenda de futur edifici, en virtut del qual el promotor-venedor es compromet a promoure la construcció i comercialització d’un projecte immobiliari en un termini determinat, i l’inversor-comprador es compromet a pagar un preu per aquest projecte immobiliari ja comercializat, i que li garanteix una determinada rendibilitat.  La consumació de la compravenda queda supeditada a un termini i a l’acompliment de les estipulacions de finalització del projecte i comercialització.

Queda clar, per tant, que aquesta fòrmula té avantatges per a l’inversor-comprador, ja que no ha de cobrir el risc de construcció/insolvència del promotor, es requereixen menys coneixements sobre el desenvolupament del projecte i l’acord de compravenda és molt més senzill, mentre que, d’altra banda, els drets de participació en la fase de construcció/lloguer seran menys amplis i el preu de compra serà probablement més elevat. A vegades també s’acorda un pagament inicial a la signatura del contract d’un 5%.

  • El “Forward funding” o avançament del finançament, en canvi, és un contracte de compravenda de futur edifici o compravenda de cosa futura, en virtut del qual el promotor-venedor es compromet a promoure la construcció i comercialització d’un projecte immobiliari en un termini determinat, amb finançament a càrrec de l’inversor-comprador.

En una transacció de “forward funding”, les parts celebren un acord de compravenda amb obligacions de desenvolupament del venedor en una fase primerenca, sovint abans que s’hagin iniciat les obres de desenvolupament i a vegades fins i tot abans de què s’hagi assegurat el projecte. No obstant això, el preu de compra, al contrari que en el “forward purchase”, es pagarà a terminis depenent principalment del progrès de la construcció (pero a vegades també depèn d’altres requeriments, com l’obtenció de la llicència, la celebració d’acords de lloguer, la modificació del permís de construcció, etc.). El darrer termini es pagarà, per regla general, després de què s’acompleixin els requeriments habituals de venciment del preu de compra (registre de la notificació de prioritat de la transmissió; supressió de les cargues del terreny, etc.) i de que l’inquilí (principal) s’hagi fet càrrec de l’objecte del lloguer (i, preferiblement, hagi pagat el primer lloguer sense reduccions).

En aquest cas, el promotor té l’avantatge de que no necessita cap o molt poc finançament bancari, mentre que el comprador -a més de tenir un rendiment més gran- assumeix el risc d’insolvència i el risc general inherent a les construccions.

Per a minimitzar el risc per la part compradora-inversora, no només el procès de diligència deguda cal que sigui més detallat sinò que també l’acord de compravenda ha de preveure certs mecanismes de seguretat: el risc d’insolvència del venedor ha d’estar cobert; drets de rescissió, si és possible, suportats per garanties per al reembossament dels terminis pagats fins el moment, etc. i han d’aplicar-se mecanismes que garanteixin que els requeriments dels diferents terminis del preu de compra puguin verificar-se objectivament.