Entrevistes a clients Altria: Torremirona Golf & Spa Resort

Publicat a

“És clau disposar de partners com Altria que puguin contribuir a blindar les necessitats financeres en un entorn tan incert com l’actual”

  • Yassine Bouallala, Director General de Torremirona Golf & Spa Resort

El nostre país és una potencia turística mundial. El sector turístic és de fet el que aporta més ocupació i contribueix més a l’economia espanyola amb gairebé el 15% del PIB. No és d’estranyar, doncs, que en la nombrosa cartera de clients que Altria Corpo assessora s’hi trobin algunes empreses rellevants d’aquest sector.

Una d’aquestes empreses és el Torremirona Golf & Spa Resort. Hem volgut parlar amb el seu Director General, Yassine Bouallalla, perquè ens expliqui la seva experiència amb Altria Corpo.

Altria Corpo: Yassine, explica’ns una mica què és Torremirona i quina ha estat la trajectòria fins avui.

Yassine Bouallalla: El complex de Torremirona Golf & Spa Resort va iniciar la seva activitat l’any 1989, amb l’obertura del camp de golf, i posteriorment es va consolidar l’any 1998 amb l’obertura de l’establiment hoteler per generar un producte complet. L’objectiu sempre ha estat el d’oferir un establiment multiservei, amb capacitat d’adaptar-se a totes les necessitats tant dels hostes com dels visitants, essent un referent en el territori pel que fa al servei i la qualitat oferts, a la desestacionalització i a la vinculació amb el territori.

A.C.: Sempre es diu que el secret del producte hoteler és la ubicació. Vosaltres esteu a Navata, prop de Figueres, a la província de Girona. Quines possibilitats us dona això?

Y.B.: El complex té una ubicació estratègica que permet als seus usuaris gaudir de tota la província de Girona, alhora que els facilita la comunicació amb les seves respectives ubicacions degut a la proximitat amb els serveis d’AVE i autopistes. No obstant la ubicació no ho és tot, i complementem el fet de no ser un producte de costa amb molts productes i serveis diferents.

A.C.: En els darrers anys heu tingut un creixement important. En què l’heu basat?

Y.B.: A partir de l’any 2014, l’establiment va iniciar un procés de transformació i dinamització, reforçant encara més la seva polivalència i enfocant-se a ser un producte d’oci, cultural, esportiu i gastronòmic, amb la construcció d’un nou SPA, l’adequació de les instal·lacions esportives i la reforma de les habitacions i dels seus espais comuns.

A.C.: La relació amb Altria Corpo va començar ja fa temps. Quin va ser el motiu de contactar-nos?

Y.B.: Disposàvem de referències positives d’Altria Corpo, i degut precisament a aquest procés de transformació mencionat anteriorment, existien reptes financers per accelerar el canvi i l’adaptació del producte a la nova realitat de la demanda sorgida arrel de l’anterior crisi econòmica i sobretot del procés de digitalització social i les seves conseqüències. Altria és un referent a l’hora d’optimitzar el temps dedicat per una empresa a obtenir i negociar els recursos necessaris. El primer contacte va ser proper, distès i directe, deixant molt clar el coneixement del sector financer i les seves àrees d’actuació. Des de llavors, la relació és fluida, bidireccional i amb moltes sinergies entre les dues parts.

A.C.: Quins creus que han estat els principals beneficis d’haver treballat amb Altria?

Y.B.: Sobretot l’assertivitat i la facilitat en la gestió que atorguen a les empreses amb les que treballen, la seva xarxa de relacions i la seva capacitat de ser efectius en trobar el producte que millor encaixa amb cada necessitat o tipologia de negoci. Durant el procediment s’analitzen les necessitats, es contrasten les projeccions i es treballen els escenaris de forma conjunta fins assolir un consens. Posteriorment la gestió i el seguiment són gratament eficients i la forma d’adaptar-se impecable. Crec que al final el principal benefici és haver guanyat un “partner”.

A.C.: En els darrers mesos Altria Corpo ha aconseguit un import rellevant de finançament per al complex Torremirona, amb diverses línies i instruments. A què destinareu el finançament aconseguit?

Y.B.: El finançament es destinarà principalment a continuar les inversions per tal d’aconseguir complir amb els objectius de posicionament i qualitat de l’establiment, i reforçar la posició del producte en el territori, així com per garantir el correcte funcionament i liquiditat en un temps incert en què les previsions es veuen trastocades constantment. Es tracta d’un període de transició, en el que la clau del finançament és garantir la continuïtat dels negocis facilitant-ne la seva supervivència econòmica a partir de la financera.

A.C.: Com bé dius ara són moments molt incerts en tots els àmbits. Pel que fa al mercat del finançament, com el veus ara mateix?

Y.B.: Resulta complicat preveure el comportament del teixit econòmic a mig termini, però la degradació de gran part de les indústries de serveis, especialment les relacionades amb transport i turisme, així com l’evident recessió que s’està vivint en el conjunt del territori, dificulta que a mig termini les empreses puguin disposar de fluxos de caixa positius. Precisament per aquest motiu, cal comptar amb previsions acurades, actuar amb responsabilitat i disposar de partners estratègics que puguin contribuir a blindar les necessitats financeres que garanteixin el futur del teixit empresarial.

A.C.: Doncs Altria Corpo continuarà sent un partner vostre per ajudar-vos en aquest entorn tan complex. Moltes gràcies, Yassine, per les teves respostes.

Píndoles de finançament corporatiu (1): Què és un equity kicker?

Publicat a

Un Equity Kicker és un incentiu de capital on el prestador proporciona crèdit a un tipus d’interès més baix i, a canvi, obtè una posició de capital a l’empresa del prestatari. Un equity kicker s’estructura com una recompensa condicional, en la què el prestador obtè la propietat del capital que es pagarà en una data futura quan l’empresa assoleixi objectius de rendiment específics.

Les empresas en les primeres etapes utilitzen un equity kicker per a poder accedir a finançar les seves operacions. Sovint els resulta difícil atraure inversors, ja que són relativament noves i és menys probable que obtenguin la seva confiança.

Els equity kickers s’utilitzen normalment en LBO, MBO, recapitalitzacions de capital o operacions de venture debt. Aquestes transaccions es consideren massa arriscades per a atraure les formes tradicionals de deute. Per tant, els finançadors mezzanine i subordinats utilitzen els equity kickers per a compensar el major risc que assumeixen al prestar a empreses que no disposen de suficients garanties per als préstecs. Els kickers utilitzen la convertibilitat en accions o els warrants en una data futura i poden ser activats per una venda o altres esdeveniments de liquiditat.

Com funciona un equity kicker?

Les empreses utilitzen un equity kicker per a atraure els  prestadors a comprar un bo o una acció preferent de l’empresa a un tipus d’interés reduït. El prestador pot obtenir un equity kicker des d’un mínim del 10% fins un màxim del 80%, depenent del risc de la inversió.

Quan un prestatari adjunta un incentiu de capital a les condicions del deute avançat pels finançadors, aquest incentiu s’anomena kicker. Mentre d’una banda els prestadors presten a un relatiu baix tipus d’interés en relació al risc de l’operació, per l’altra banda obtenen una participació en el capital social que pugui exercir-se en una data futura quan es produeixi un esdeveniment de liquiditat.

Usos de l’equity kicker

Les empresas que ofereixen una opció d’inversió en capital no poden accedir al crèdit dels finançadors tradicionals. Aquests finançadors acostumen a concedir préstecs a empreses amb un fluxe d’efectiu adequat per a atendre el préstec, així com una base d’actius suficient per a actuar com a garantia del mateix.

La majoria de les empreses que emeten equity kickers són empreses de nova creació i empreses en fase inicial que encara no han acumulat suficients actius. Ofereixen un kicker com a forma d’atraure a inversors que d’una altra manera no estarien interessats en prestar a l’empresa.

Exemple 1: Participació en el capital

Prenguem l’exemple de XYZ, una empresa que fabrica copes de vi. La companyia està en el procès d’expansió de la seva planta de fabricació per a augmentar la producció anual. XYZ ha estat operant durant tres anys però segueix sense poder obtenir finançament bancari o conservador degut al seu alt risc percebut.

La companyia planeja obtenir 800.000 euros per a finançar aquesta expansión. Pot, d’una banda, obtenir 400.000 euros internament amb els recursos generats por la pròpia activitat. D’altra banda, la companyia planeja renunciar al 10% de capital per cada 100.000 euros prestats pels inversors.

Tres inversors – A, B i C – s’uneixen per finançar l’expansió de XYZ. L’inversor A està disposat a proporcionar 200.000 euros, mentre que B i C estan preparades per a contribuir amb 100.000 euros cada una. Això significa que el prestador A obtè un kicker inicial del 20%, mentre que B i C obtenen el 10% cada una. No obstant això, els inversors només poden exercir el dret a obtenir accions en el moment de la venda de l’empresa.

Exemple 2: Warrants

Suposem que el deute esta estructurat com una garantia, en la que es dona als prestadors l’opció de comprar una certa quantitat d’accions a un preu determinat en una data futura. Per exemple, el prestatari pot donar una cobertura de garantia del 10% sobre la quantitat proporcionada per cada prestamista a l’empresa.

Utilitzant les xifres de l’Exemple 1, podem deduir que l’inversor A obtindrà 20.000 euros en warrants, mentre que B i C obtindran 10.000 euros cada una en warrants per les accions de l’empresa. El preu de les accions dependrà de la ronda de capital més recent.

Les opcions dels prestadors de l’equity kicker

Els prestadors proporcionen finançament a una empresa per ajudar-la a assolir determinats objectius de rendiment i augmentar el valor de l’empresa per sobre del seu valor de mercat actual. A canvi, els prestadors obtenen una participació en el capital social que només pot pagar-se si es produeix una fita determinada o un esdeveniment de liquiditat. Si no es produeix cap d’aquests esdeveniments, els prestadors continuaran mantenint la seva posició de capital.

En la seva qualitat d’accionistes, es beneficien del pagament regular de dividends quan es publiquen els resultats financers de l’empresa, així com d’un percentatge dels beneficis que és proporcional al seu percentatge de participació en el capital social. En el cas de què l’empresa assoleixi un determinat potencial de beneficis prèviament acordat o quan els propietaris decideixin vendre l’empresa, es paga als prestadors en primer lloc quan es produeixin aquests esdeveniments.

L’equity kicker en el sector immobiliari

També s’utilitzen equity kickers en l’activitat immobiliària. Un prestador pot proporcionar un préstec immobiliari a un tipus d’interès reduït a canvi d’una participació en els ingressos totals de la propietat. El kicker es pot proporcionar quan el prestatari no ofereix suficient garantia per assegurar el préstec, però s’espera que pugui pagar el préstec amb un potencial de guanys futurs si obtè fons per finançar les seves operacions o expansió.

L’equity kicker pot estructurar-se de manera que el prestador rebi un percentatge dels ingressos bruts en concepte de lloguer generats per la propietat si supera una determinada quantitat prèviament acordada. També pot dependre d’un esdeveniment futur, como la venda de la propietat, on el prestador obtindrà un percentatge del producte de la venda que dependrà del muntant de la seva participació a l’empresa.

Per exemple, suposem que un prestatari va demanar prestat 1 milió d’euros per la compra d’un habitatge de luxe. El prestatari utilitza el préstec per completar la compra i renovar l’habitatge per al seu lloguer. Immediatament després de les renovacions, el valor de l’habitatge es duplica a 2 milions d’euros, degut a la creixent demanda d’aquest tipus d’immobles. Si el prestatari va proporcionar inicialment un 10% de capital per endolcir el tracte, significa que el prestador obtindrà una participació del 10% del valor guanyat per la propietat un cop aquesta es vengui.

La nostra opinió sobre la línia ICO per als efectes del Covid-19

Publicat a

Una mirada crítica a les mesures del Govern espanyol, la comparació desfavorable amb França, i el paper decisiu de la banca en la canalització del crèdito a les empreses.

El Gobierno de España va anunciar, per fi, després de setmanes de crisis pel coronavirus, en què es concretaran les mesures encaminades a dotar de crèdito i liquiditat a les empreses per a paliar els efectes negatius del covid-19.

Bàsicament, s’estableix una línia d’avals de l’ICO, d’import previst fins a 100.000 milions d’euros però que de moment només s’ha activat una primera dotació de 20.000 milions d’euros. Els crèdits bancaris que s’otorguin a l’empara d’aquesta línia de l’ICO gaudiran d’una garantia del 80% per al cas d’autònoms i pimes i podran utilitzar-se tant per a noves operacions com per a renovacions. Quan l’import a sol·licitar superi els 1.5 milions, a més, aquest import haurà d’acomplir algun dels dos requeriments: no superar el 25% de la facturació de 2019 o no superar dos cops les despeses de personal de 2019. Els terminis dels préstecs poden ser fins a 5 anys, amb un de carència d’obligat acompliment.

Per al cas de grans empreses (aquelles amb més de 250 treballadors, facturació por sobre de 50 milions d’euros o actius de més de 43 milions d’euros), el percentatge de garantia de l’ICO baixa al 70% en cas de noves operacions i del 60% per a les renovacions. Els requeriments segons l’import, així com els terminis dels préstecs, no varien respecte a les pimes.

Aquestes mesures semblen insuficients per a la necessitat de crèdit i liquiditat de les empreses espanyoles. Si comparem per exemple les condicions de la línia ICO amb les que va establir el Govern francès el passat 16 de març, les empreses espanyoles se situen en una posició desfavorable respecte les seves homòlogues franceses. A França s’ha establert una garantia del 90% per a qualsevol empresa que tingui una facturació de fins a 1.500 milions d’euros o menys de 5.000 treballadors, percentatge de garantia que sens dubte facilita la concessión per part dels bancs. El termini que s’estableix és d’un any de carència, i en aquell moment l’empresa decidirà quin termini d’amortització necessita, des d’un any fins a un màxim de 5 anys.

En aquesta situació de desequilibri entre empreses d’Espanya i de França per part de les mesures llançades per aquest Govern, cal afegir el que ens temem que passarà en quant a la concessió de crèdits per part de la banca. La diferència en aquest apartat pot ser substancial. A França s’estableix un procès tan simple com el següent:

  1. L’empresa sol·licita al banc el crèdit.
  2. El banc examina la situació de l’empresa (bàsicament, si acompleix els requeriments que li permeten optar al crèdit, sense entrar en una avaluació dels seus estats financers ni previsions) i emet un pre-acord.
  3. L’empresa es connecta a una plataforma electrònica que proporciona la banca pública francesa BPI i obtè una identificació que ha de comunicar al seu banc.
  4. Amb la confirmació de la identificació, el banc atorga el préstec a l’empresa.

Enfront d’aquest procediment gairebé automàtic de concessió de crèdits a França, la situació a Espanya serà força diferent, per desgràcia. És més que probable que la banca espanyola, molt condicionada pel sobrecost que representa una inferior garantia oferta per l’Estat espanyol, i amb la preocupació davant la morositat que pugui tenir, opti per substituir sistemàticament tots els riscos que mantè amb els seus clients empreses per crèdits emparats amb la garantia de l’aval de l’ICO, i que no s’utilitzin aquests crèdits per a injectar diner nou a les empreses. També cal ser conscient que ens mourem en un escenari d’allau de peticions de les empreses a les seves entitats financeres, que malgrat que els seus gestors comercials posin la millor voluntat, probablement comportarà colls d’ampolla, demora en les resolucions i formalització dels crèdits, així com poca personalització en el disseny de solucions adaptades a cada realitat empresarial.

Està clar que venen uns mesos molt complicats per a les companyies, on a la ingent gestió que han de realitzar amb els seus equips, clients, proveïdors i compliment d’obligacions, també caldrà afegir estar molt atents al què els seus bancs decideixin en quant a les seves línies existents. Que el remei que està posant el Govern i que han de canalitzar els bancs no sigui encara pitjor que aquesta malaltia devastadora que ha arribat. Una gestió financera estratègica és més que mai necessària per part de les empreses.

Altria va aconseguir, el 2019, 56 milions d’euros en finançament per als seus clients

Publicat a

La firma de consultoria financera per a empreses continua la seva trajectoria ascendent i es situa com el referent en l’obtenció de finançament bancari i alternatiu per al segment de mitjana i gran empresa

La consultora financera Altria Corpo, especialitzada en mitjanes i grans empreses, va aconseguir el 2019 la xifra de 56 milions d’euros de finançament per als seus clients, el que suposa un increment del 10% respecte l’any anterior i un nou rècord per a la firma. La fidelitat de les empreses que confien de forma recurrent en Altria com el seu soci per a l’obtenció de finançament, així com l’augment de la base de clients gràcies a l’ampliació del seu nombre de gestors i consultors, han fet possible aquests resultats.

Entre les operacions rellevants que Altria ha assesorat destaquen un nombre important de préstecs a llarg termini, per imports entre 1 i 3 milions d’euros, per a realitzar noves inversions a empreses dels sectors més diversos. Els proveïdors financers que han concedit aquest tipus d’operacions són bancs, entitats públiques i fons de direct lending. Com apunta Ramiro Lama, soci d’Altria i responsable de finançament, “en aquest tipus d’operacions, amb un importe elevat i a on a les empreses els resulta més difícil l’obtenció de finançament, es on Altria pot donar un valor afegit més gran a la relació amb els seus clients. El coneixement que té Altria de les necessitats financeres dels seus clients, i la seva capacitat d’estructurar aquestes necessitats entre la diversitat d’alternatives que van sorgint al mercat espanyol i internacional, són la raó per la què les mitjanes empreses troben a Altria el soci adequat per a la recerca de finançament”.

Equip actual d’Altria a Barcelona

L’exercici 2019 ha suposat per a Altria una inversió important amb la incorporació de nous professionals, l’ampliació de proveïdors financers com fons nacionals i internacionals, així com la recerca de l’excel·lència operativa i de servei al client. Amb tot això s’assenten les bases per a atendre a empreses de mida més gran i a continuar oferint als nostres clients les millors solucions de finançament per a les seves necessitats.

Entre les fites de la companyia el 2019, destaca l’obertura de la seva oficina a Madrid, fet que farà possible de ben segur que en el present exercici el nombre de clientes i el volum assessorat continuï creixent. Altres línies de negoci que van adquirint importància són la consultoria estratègica i financera, mitjançant la qual Altria ajuda a clients a millorar la seva gestió financera i la rendibilitat econòmica del negoci; els serveis d’assesorament per a la compravenda d’empreses i l’obtenció de capital i nous socis; i la intermediació d’operacions immobiliàries (residencials, comercials i industrials).

Altria és una firma fundada el 2014 per l’Albert Gumà i amb seu a Barcelona. Els seus clients són empreses mitjanes i grans, a les que ofereix la seva experiència en tota classe de finançament mitjançant deute i capital, i l’accès a més de 150 proveïdors financers entre bancs, finançament alternatiu, finançament públic, fons de deute i altres instruments. En els seus 6 anys d’existència, Altria Corpo s’ha posicionat com un referent en la recerca de finançament a la mitjana i gran empresa, amb un import assessorat acumulat de més de 240 milions i més de 400 operacions. L’àmbit de les empreses assessorades cobreix tot el territori espanyol, amb una concentració a Catalunya, que representa el 80% del total assessorat.