Les empreses no noten plenament els efectes de les pujades de tipus fins al cap de cinc trimestres

Cinc trimestres. Aquest és el temps que probablement trigarà l’augment de tipus d’interès de la Reserva Federal nord-americana a repercutir plenament en les despeses per interessos de les empreses, segons un nou estudi del Banc de la Reserva Federal de Boston (vegeu aquí l’estudi en anglès). Aquesta és la raó per la qual, després d’any i mig d’aplicar mesures antiinflacionistes, només ara les empreses comencen a patir un augment en el cost financer del seu deute. la què, tras año y medio de aplicar medidas antiinflacionistas, solo ahora las empresas empiezan a sufrir un aumento en el coste financiero de su deuda.

El gràfic mostra l’evolució històrica del tipus d’interès de la Reserva Federal americana (línia blau cel) i l’efecte no immediat sobre el cost financer per a les empreses (línia vermella)

Aquest efecte tan diferit de les polítiques monetàries restrictives és més que probable que també es doni a l’àmbit europeu. Des de març 2022, tant la Reserva Federal nord-americana (la Fed) com el Banc Central Europeu (BCE) van començar a pujar els tipus de referència en un esforç per frenar la inflació. Des de llavors, la Fed ha pujat el seu tipus des de gairebé zero fins al 5,25%, i el BCE ha augmentat el seu tipus principal de referència fins al 4,5% després de la recent pujada del 0,25% el passat 14 de setembre.

Quan els bancs centrals pugen els seus tipus d’interès, les empreses han de pagar tipus més alts per qualsevol deute a interès variable que tinguin, i per qualsevol deute que refinancin. Això porta a haver de compensar aquest augment de cost amb reducció de despeses i, en casos greus, amb contenció de salaris o acomiadaments d’una part dels seus treballadors. L’encariment del deute pot provocar també dificultats de tresoreria i l’impagament dels préstecs.

Els investigadors de l’estudi citat declaren que “en relació amb el cicle actual, aquesta troballa suggereix que la major part de les pujades dels tipus d’interès encara no s’han traslladat plenament a les despeses per interessos de les empreses”. Afegeixen que “és possible que la pujada inicial de tipus de 0,25 punts percentuals a març de 2022 hagi repercutit plenament en el ràtio de despeses per interessos de les empreses, però aquestes encara no han notat tot l’impacte de les pujades posteriors de 5 punts percentuals“. Això contrasta amb altres parts de l’economia, com el mercat immobiliari i el sistema bancari, on els elevats tipus d’interès ja han tingut un impacte.

Per a les empreses, és el moment de preparar-se per aquesta pujada de tipus que, de manera diferida, tindrà un impacte en els seus comptes d’explotació i en la seva tresoreria en els propers mesos. Com sempre, Altria Corpo estarà per ajudar aquestes empreses a buscar la millor solució financera per a aquestes situacions.

El Banc d’Espanya alerta als bancs de la situació complexa i els urgeix a incrementar les provisions

El Governador del Banc d’Espanya Pablo Hernández de Cos va realitzar una ponència el passat 4 d’octubre amb el títol “El nou escenari econòmic per a la banca”. Després de desgranar els diferents indicadors econòmics, el Governador va afirmar que “l’impacte potencial de l’actual clima d’incertesa en el sector bancari exigeix extremar la prudència”. Per a Hernández de Cos, si bé d’una banda el marge brut augmentarà a curt termini per la pujada dels tipus d’interès tant en els nous crèdits com en els ja existents a tipus variable, els costos de finançament (dipòsits i instruments de deute emesos en els mercats financers) també es veuran empesos a l’alça.

El Governador va advertir que “els efectes adversos de l’entorn actual i previsible sobre la capacitat de les llars i les empreses per fer front a les seves obligacions financeres es manifestaran principalment en un horitzó més ampli (un o dos anys cap endavant)”. En conseqüència, les entitats bancàries hauran d’augmentar les seves provisions per cobrir les possibles pèrdues.

En el darrer Informe de Estabilidad Financiera, publicat el maig de 2022, s’inclouen simulacions de l’impacte sobre les entitats d’un escenari en el què es materialitzen alguns dels riscos actuals: pujades addicionals del preu de l’energia i colls d’ampolla més persistents en el comerç mundial, generant nous repunts de la inflació i un enduriment més gran de la política monetària, junt amb un deteriorament de la confiança dels agents i una aversió al risc més alta. Els resultats mostren que la suma dels diferents canals de transmissió en aquests escenaris estressats generaria un impacte negatiu sobre la solvència bancària d’entre 1,8 pp i 3 pp per al conjunt dels bancs espanyols. Per components, mentre que el marge d’interessos augmentaria, l’empitjorament de la qualitat creditícia dels préstecs al sector privat provocaria pèrdidas més elevades. A més, la pujada de tipus d’interès simulada comporta una lleugera reducció del valor de les tinences de bons en els balanços dels bancs.

La conclusió a la que arriba Hernández de Cos és que ens trobem enmig d’una situació macrofinancera molt complexa, caracteritzada per una elevada inflació, un enduriment de les condicions de finançament i una incertesa més gran, que ja ha provocat una desacceleració de l’activitat econòmica en el tercer trimestre i una revisió generalitzada a la baixa de les perspectives de creixement per als propers trimestres. En aquest context, malgrat que el punt de partida del sector bancari és positiu, és necessari extremar la prudència i vigilar de prop els riscos, que poden empitjorar ràpidament, el que obliga a plantejar nous escenaris d’estrès. Tot això porta al Governador a recomanar als bancs que siguin molt curosos en la seva política de provisions i en la seva planificació de capital durant els propers trimestres.

L’efecte per les empreses sembla clar: més restricció creditícia per part dels bancs i una alça en el cost financiero del seu deute. Ampliar el nombre de proveïdors financers no bancaris i buscar més liquiditat en previsió d’aquest escenari més restrictiu semblen consells força sensats en aquests moments.

L’estratègia ESG, clau per a les empreses mitjanes

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per Nacions Unides el 2015, afecten a àmbits com respondre a l’amenaça del canvi climàtic, eradicar la pobresa, fomentar la igualtat de gènere i la inclusió social, entre altres. Els ODS proposen un pla per a avançar cap a una economia mundial molt més responsable i inclusiva amb les personas i el planeta.

El mon de la inversió, amb els fons que inverteixen en empresas al capdavant, és conscient que ha de col·laborar decididament en la consecució d’aquests objectius ODS, i ho realitza aplicant els anomenats principis ASG, més coneguts per l’acrònim anglés ESG (E de Environmental, S de Social i G de Governance). Són criteris no financers dividits en tres grans grups:

  • Els ambientals, que engloben aspectes com el canvi climàtic, emissions tòxiques o energies renovables;
  • Els socials, com la consecució dels drets humans, condicions de treball dignes, diversitat en igualtat o accès a la informació;
  • Els de govern corporatiu, como posar fi a la corrupció, afavorir l’ètica empresarial o fomentar la transparència.
Criteris ESG. Font: Rankia

Cada cop d’una forma més intensa, la pressió del mon inversor i de la societat en general farà que les empreses s’hagin de sotmetre a aquests principis ESG si volen obtenir finançament dels mercats i dels seus agents (bancs, fondos i inversors en general). Els fons Next Generation, sense anar més lluny, tindran un marcat component ESG, i cada cop més fons amb els que col·laborem a Altria Corpo estan fixant criteris ESG per a entrar a finançar les empreses mitjanes.

Per això, l’estratègia ESG és quelcom absolutament crucial per a les companyies en aquests propers anys i és transformacional en tots els àmbits de l’empresa, pel que la responsabilitat de portar-la a terme recau en la direcció general i els òrgans de govern, i no és una qüestió que calgui deixar-se tan sols en mans del departament de màrqueting i comunicació.

Altria Corpo, a través de la seva aliança amb l’important grup PKF Attest, pot ajudar les empreses a endegar els necessaris processos de transformació ESG, des de totes les vessants:

  • Definició de l’estratègia ESG, amb l’ajuda de consultors estratègics especialistes.
  • Participació en l’execució dels plans que s’hagin definit: plans de control d’emissions, compliance, igualtat, conciliació, gestió de proveïdors, etc.
  • Medició del progrès de l’empresa en el temps en base a indicadors ESG objectius, i benchmarking amb empreses del sector.
  • Acompanyament en l’obtenció d’un certificat ESG com per exemple el certificat B Corp, entre altres.
  • Implantació de solucions de Business Intelligence per a mesurar i seguir els KPIs de ESG.
  • Auditories ESG