Altria Corpo i PKF Attest acompanyen les empreses en la sol·licitud al Fons de Recapitalització de COFIDES

Publicat a

El Fons de Recapitalització de COFIDES té per objecte enfortir i recuperar de forma àgil i eficaç la solvència de les empreses mitjanes (entre 10 i 400 milions d’euros de facturació a nivell consolidat) de qualsevol sector que, no tenint problemes de viabilitat amb anterioritat a la crisi del COVID-19 i sent viables a mitjà i llarg termini, s’estan veient afectades pels efectes de la pandèmia.

A més, aquelles companyies que sobrepassin els 400 milions d’euros i justifiquin no haver pogut accedir al Fondo de Apoyo de SEPI, per no arribar a l’import mínim de suport previst en aquest fons, també podran sol·licitar i ser beneficiàries del Fons de Recapitalització de Cofides.

  • Import màxim total a sol·licitar:
    • Gran Empresa: entre 4 i 25 milions d’euros per beneficiari.
  • Tipus d’instruments:
    1. Instruments de capital i/o híbrids de capital (préstecs participatius): l’import mínim necessari per a  assegurar la viabilitat i no millorar l’estructura de capital a 31/12/19 (mesurada com a Patrimoni Net / Deute Financer Net)
    2. Altres facilitats creditícies complementàries (normalment préstecs ordinaris): l’import més favorable per a l’empresa resultant de (i) 2 x costos salarials anuals 2019, (ii) 25% xifra facturació total 2019
  • Termini:
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital: màxim 8 anys (fins el 2029)
  • Remuneració (marge):
    • Instruments de capital i/o híbrids de capital:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt y 5è any6è y 7è any8è any i seg.
Pimes2.25%3.25%4.50%6.00%8.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%9.50%
  • Altres facilitats creditícies complementàries:
Tipus beneficiari1er any2on i 3er any4rt, 5è i 6è anyMínim
Pimes0.25%0.50%1.00%6.00%
Grans Empreses2.50%3.50%5.00%7.00%

Aquestes ajudas podran atorgar-se fins el 30 de juny de 2022.

En el següent post detallarem els criteris d’elegibilitat.

El Pla Next Generation UE i la seva implementació a Espanya

Publicat a

Per a afrontar la greu crisi causada per la pandèmia de la Covid-19, la Unió Europea va proposar un instrumento temporal de recuperació, el pla Next Generation EU, dotat con 750.000 milions d’euros. Aquest import històric es canalitzarà als Estats membre en dos trams: 390.000 milions d’euros en subvencions i 360.000 milions d’euros en préstecs.

Aquests fons persegueixen reconstruir l’economia europea després de la Covid-19 i aconseguir que sigui més sostenible, digital i resilient. Espanya té l’opció d’accedir a 140.000 milions d’euros dels quals 72.000 milions seran a fons perdut. De moment, el Govern d’Espanya només demanarà aquests 72.000 milions d’euros assignats en ajuts directes. La mobilització d’aquests fons es concentrarà en tan sols tres anys, en el període 2021-23, per a maximitzar el seu impacte sobre la reconstrucció ràpida de l’economia, mentre que els préstecs serviran per a complementar, posteriorment, el finançament dels projectes en marxa. A tots aquests fonss caldrà sumar els 79.000 milions d’euros previstos pels fons estructurals i per la Política Agrícola Comú per a 2021-27.

Espanya distribuirà els fons del Pla de Recuperació de tres maneres:

  • Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE): nova figura de col·laboració público-privada amb la que s’identifiquen projectes estructurals amb gran capacitat d’arrossegament per al creixement, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola. El primer PERTE que s’ha publicat és el del Vehicle Elèctric i Connectat.
  • Subvencions, per al finançament d’actius públics, a través de convocatòries de concurrència competitiva. Exigeixen finançament público-privat.
  • Contractes, per al finançament d’actius públics, a través de licitacions. El finançament pot ser 100% públic o público-privat (concessions).

El juliol de 2021 el Consell de Ministres d’Economia i Finances (ECOFIN) va aprovar definitivament el Pla de Recuperació espanyol, i unes setmanes després el Govern espanyol rebia els primers 9.000 milions d’euros. Entre les moltes mesures concretes que inclou el Pla de Recuperació figuren digitalitzar més d’un milió de pimes, donar suport a més de 3.000 empreses en la seva internacionalització, formar a més de 2.6 milions de persones en competències digitals i desplegar plans per a promoure el talent femení, o instalar més de 240.000 aules digitals interactives.

Ajuts directes Covid-19 a Catalunya: FAQs

Publicat a

El dimecres 16 de juny es va publicar l’ordre per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris directes de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Atès l’interès general que tenen aquests ajuts, us en fem un resum en forma de preguntes freqüents (FAQs):

  1. Qui pot optar a aquests ajuts directes?

Aquelles empreses adscrites als sectors que s’han definit en l’Annex I, i que el volum d’operacions anual en l’Impost sobre el Valor Afegit de 2020 hagi caigut més del 30% respecte a 2019. En cas de grup empresarial que consolidi, es comptabilitzarà el volum d’operacions de tot el grup, no de cada empresa.

2. Per a què s’han de destinar aquests ajuts?

Aquests ajuts tenen carácter finalista, empleant-se per a satisfer el deute i realizar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers i no financers, així com els costos fixes incorreguts, sempre i quan s’hagin meritat entre el 1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021. En primer lloc se satisfarán els pagaments a proveïdors, per ordre d’antiguitat i, si procedeix, es reduirà el nominal del deute bancari, primant la reducció del nominal del deute amb aval públic.

3. Quin és l’import que es pot demanar?

L’ajut màxim que es pot concedir és:

  • Per als autònoms i micropimes (màxim de 10 empleats): el 40% de la caiguda del volum d’operacions de 2020 respecte a 2019.
  • Per a les empreses de més de 10 empleats: el 20% de la caiguda del volum d’operacions de 2020 respecte a 2019.

En tots els casos, els imports sempre estarán entre 4.000 € de mínim i 200.000 € de màxim.

4. Quan s’ha de demanar l’ajut?

El formulari d’inscripció prèvia es pot presentar des de les 9 h del dia 21 de juny de 2021 fins al dia 30 de juny de 2021 a les 15 h.

5. On cal demanar-lo a Catalunya?

La inscripció d’ha de formalitzar exclusivament mitjançant la Seu electrónica de la Generalitat de Catalunya, al portal corporatiu de tramitació Canal Empresa

6. Quines dades es demanen?

Les dades que demana el formulari d’inscripció prèvia són les següents:

a) Dades bàsiques de l’empresa, empresari o professional sol·licitant i/o del seu representant, a l’efecte d’identificació, capacitat, notificació, control i contacte en el marc del procediment de concessió dels ajuts.

b) Dades bancàries de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

c) Dades relatives a l’activitat realitzada per part de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

d) Dades relatives al grup consolidat de què formi part l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

e) Dades fiscals relatives als volums d’operacions efectuades en el marc de l’activitat econòmica subvencionada, dels exercicis 2019 i 2020.

f) Dades relatives al nombre de treballadors i treballadores de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

g) Import del deute pel qual se sol·licita l’ajut, detallat en funció de la tipologia de deute, a proveïdors, altres creditors, financers i no financers, així com costos fixos de l’empresa, empresari o professional sol·licitant.

Com es renegociaran amb la banca els finançaments públics Covid-19?

Publicat a

El passat mes de maig de 2021 la Secretaría de Estado de Economía y Apoyo a la Empresa va aprovar el Codi de Bones Pràctiques per a la renegociació del finançament avalat per entitats públiques (ICO, CESCE o CERSA) amb motiu de la crisi de la Covid-19.

Així doncs, les empreses que van rebre ajudes en forma de finançament bancari avalat per aquestes entidats públiques tindran la possibilitat de sol·licitar alguna d’aquestes 3 mesures que es posen a la seva disposició:

  1. Pròrroga dels préstecs ICO: per dos anys més, per tant el termini màxim per a préstecs inferiors a 1.8 milions € serà de 10 anys, i per als superiors a 1.8 milions € serà de 8 anys. Aquesta pròrroga serà obligatòria pels bancs en els casos de disminució de vendes de més del 30% en el període de 2020 respecte a 2019, i només opcional si la disminució de facturació és menor.
  2. Conversió del finançament en préstec participatiu, amb mantenimento de l’aval públic: en aquest cas, es obligatòria la disminució de facturació de més del 30% i a més que l’empresa hagi registrat pèrdues el 2020. El refinançament del deute avalat serà vinculant per a tots els bancs, quan li donin suport més del 50% del nominal avalat.
  3. Com a mesura de darrer recurs, la reducció (quitança) del principal del finançament mitjançant la realització de transferències per part de l’Estat.

Totes aquestes modalitats s’aplicaran en el marc d’un acord de renegociació del deute de tots els bancs, fent el millor esforç aquests en incloure tant la part avalada com la no avalada, generada entre el 17/3/20 i 12/3/21.

Es podrà aplicar una o diverses mesures, de cop o de forma successiva. Per a coordinar tot aquest procès entre les diferents entitats financeres, s’ha estipulat que sigui el banc amb més risc ICO el coordinador de tots els bancs, i a ell caldrà que es dirigeixi l’empresa. Els trams 1 i 2 han de comunicar-se a ICO abans del 1/12/21, i el 3 abans del 1/12/22. D’aquestes regles de coordinació s’exclou el deute amb garantia real o amb fiadors.

Un altre punt molt important a tenir en compte és que, en cas d’acollir-se a alguna d’aquestes tres modalitats, els bancs es comprometen al manteniment de les línies de circulant fins el 31/12/22. I pel que respecta al refinançament del deute no avalat, aquí sí que serà necessària la unanimitat de totes les entitats financeres.

Per a més detalls sobre els criteris d’elegibilitat i el funcionament concret de tot aquest procès, es poden posar en contacte amb nosaltres. A Altria Corpo podrem portar tots aquests tràmits i negociacions amb les entitats financeres, a més de buscar tot tipus de solucions addicionals de finançament d’entre més de 100 proveïdors de finançament alternatiu als que podem donar accès.