Les SPACs, vehicles novedosos per a sortir a borsa de forma ràpida i econòmica

El juny de 2021 Wallbox, l’empresa catalana de sistemes de càrrega per a cotxes elèctrics, anunciava la seva intenció de sortir al Nasdaq utilitzant un vehicle d’inversió anomenat SPAC. Aquesta SPAC aportava 270 milions de dòlars a Wallbox per a les seves inversions futures i expansió internacional, i permetia a l’empresa començar a cotitzar només al cap d’uns mesos, l’octubre de 2021.

Wallbox

Què és una SPAC?

Els darrers anys ha sorgit un nou vehicle d’inversió i finançament que ha captat l’atenció dels mitjans de comunicació, en permetre la sortida a borsa de projectes tecnològics amb alt potencial de creixement. És el que es coneix com a SPAC, per Special Purpose Acquisition Company.

Una SPAC és un vehicle que surt a cotitzar al mercat sense cap activitat empresarial i amb l’únic propòsit de captar recursos per l’adquisició d’una companyia i rendibilitzar l’operació. L’obtenció del capital necessari es realitza a través d’una oferta pública inicial (OPI).

La SPAC és una espècie de simplificació de la clàssica Oferta Pública de Venda mitjançant la qual una companyia surt al mercat borsari. A la SPAC, la simplificació s’aconsegueix eliminant els intermediaris i agents financers, escurçant els terminis i la tramitació farragosa d’una OPV.

Com funciona una SPAC?

La SPAC és un vehicle per a cotitzar al Nasdaq

La SPAC la crea un equip d’inversors (habitualment hedge funds o companyies de private equity), i l’equip de gestió són els anomenats sponsors o patrocinadors. La SPAC recapta capital i mentrestant va escrutant el mercat per localitzar una empresa privada que busqui cotitzar a borsa.

Un cop identificada aquesta empresa objectiu, tots els accionistes han d’acceptar el tracte. Després de l’adquisició, els accionistes tenen l’opció de rescatar les seves accions a canvi de la seva inversió inicial o bé bescanviar les seves accions de la SPAC per accions de l’empresa adquirida.

Els sponsors tenen un màxim de dos anys després de l’OPI per trobar una empresa objectiu. Si no té èxit, la SPAC es liquida i els accionistes reben la seva inversió inicial més interessos.

Si pel contrari la SPAC té èxit, els patrocinadors tenen l’oportunitat de fer-se amb el 20% del capital de la SPAC pre-adquisició posant molt pocs diners de la seva butxaca. El capital dels promotors cobreix els costos de la sortida a borsa i els sous de l’equip mentre busquen la societat a adquirir i aixequen els diners. Per la banda dels inversors que acudeixen a la sortida a borsa, acostumen a rebre un compromís de recompra de les seves accions i un interès garantit sobre la quantitat invertida a més d’opcions gratuïtes.

Pros i contres de les SPAC

Entre els avantatges de la SPAC, es troben:

  • Un procès més econòmic, senzill i ràpid per les empreses
  • Els inversors de la SPAC poden bescanviar les seves accions si no aproven l’adquisició
  • Es pacta una valoració fixada entre la SPAC i l’empresa objectiu, limitant la volatilidad de preus.

Hi ha també aspectes negatius a considerar:

  • “Punts cecs”: quan els inversors compren l’OPI de la SPAC, no coneixen quina serà l’empresa comprada i han de confiar en els patrocinadors.
  • Cost d’oportunitat al poder tenir diners sense invertir en un termini màxim de dos anys
  • Dificultats en trobar una empresa objectiu
  • Rendiments menors històricament: malgrat algunes històries de gran èxit, en general és difícil batre al mercat per les SPAC. En canvi, sí acostumen a tenir una rendibilitat molt bona tant els promotors como els accionistes que se separen en el moment de la fusió amb l’empresa adquirida.

Ponència d’Eloi Noya a Acció: “Del crowdfunding a la tokenització”

El nostre Managing Director, Eloi Noya, va ser invitat per Acció – Agència per la Competitivitat de l’Empresa, l’organisme de la Generalitat de Catalunya dedicat a la promoció de la innovació i internacionalització de les companyies catalanes, per donar una ponència sobre els diferents instruments de finançament alternatiu a disposició de les petites i mitjanes empreses.

La ponència, titulada “Del crowdfunding a la tokenització”, va tenir lloc el passat 26 d’abril i va comptar amb més de 200 empreses que van assistir online i van poder conèixer de primera mà les múltiples solucions que existeixen al mercat i a les què Altria Corpo permet accedir.

Entre els instruments més rellevants que l’Eloi Noya va explicar destaquen alguns encara molt desconeguts pels propietaris i directors financers de petites i mitjanes empreses com:

  • el crowdfunding d’inversió o equity crowdfunding, que permet la captació de capital a empreses de recent creació o que necessiten fons propis per acometre forts creixements.
  • fons de deute privat o direct lending per al segment mitjà d’empreses que vulguin realitzar inversions amb un finançament més flexible en la seva devolució i adaptat als fluxes de caixa previstos.
  • finançament amb garantia d’actius del balanç, amb solucions imaginatives que van des del aprofitament d’actius fixes existents per realitzar un rent-back, fins a un préstec amb garantia de les existències, passant pel més conegut factoring o ús del crèdit de clients com a colateral.

L’Eloi Noya va aprofitar els darrers minuts de la ponència per explicar la tokenitzación d’activos, un nou concepte que, mitjançant actius digitals, permet fraccionar la propietat d’actius com immobles, art o accions, de forma que poden utilitzar-se per a la transmissió d’aquests actius en un entorn blockchain, o bé per a l’obtención de finançament i liquiditat d’una forma més àgil, eficient i sense intermediaris.

Podeu veure la ponència sencera al següent enllaç (ponència realitzada en català):